La modista i altres dones
Guanyadora del VIII Concurs de narrativa Delta 2015 – 2016
Carme Via, amb aquesta obra “La modista i altres dones” va guanyar el concurs de narrativa Delta de l’any 2015 – 2016, amb el següent Jurat:
COMPOSICIÓ DEL JURAT
Laura Solís, presidenta del Jurat. Regidora d’Igualtat de Gènere i Usos Socials del Temps de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Maruja Torres, escriptora. Marta Corcoy, periodista. Elena Losada, investigadora del Centre Dona i Literatura de la Universitat de Barcelona (UB). Dolors Vallejo, mestra i llicenciada en Geografia i Història, tècnica en Igualtat d’Oportunitats i màster en estudis de dones. Núria Salan, professora, membre del Focus Group Dones, Ciència i Tecnologia i escriptora. Sònia Martín, guanyadora de l’edició anterior. Teresa Pagès, directora de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer. Pilar Pérez, secretària del Jurat. Tècnica de la Unitat d’Inclusió Social i Igualtat de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Totes elles, ja ho veieu, persones de categoria, si més no amb molt currículum.
L’obra l’hauríeu de llegir, perquè s’ho val. Té la qualitat de semblar poca cosa, com si fos una mena de conte de fades, que es va omplint conforme passes les pàgines, fins que prens consciència que estàs davant d’una obra d’art, potent, immensa. Com aquell qui no vol la cosa ens va parlant d’uns personatges, dones totes, que són arquetips d’una època ja passada, gràcies a Déu, però entranyable i molt emocionant. La Maria Rosa era la modista d’un poblet no gaire gran, i pel seu taller hi passaven totes les dones, riques i humils, bones i males persones, que hi deixaven cadascuna d’elles la seva vida a grans trets i també la història del poble com a comunitat viva, que era més o menys igual que la resta de poblets de Catalunya. Així doncs, la història d’un temps i d’un país explicada a través de les il·lusions (i també d’algunes decepcions) de les persones senzilles que creixien, que es casaven i que també es morien, més o menys com a tot arreu.
La modista i altres dones de Carme Via Sala és un recull de relats breus de caràcter intimista, costumista i d’una gran profunditat humana, on la figura femenina esdevé el fil conductor central de l’obra. El llibre s’articula al voltant de diverses històries independents, però fortament vinculades per un nex comú: la vida quotidiana, l’evolució social i la memòria històrica de les dones a l’àmbit català durant el segle XX. La figura de “la modista” no sols dóna títol a la narrativa inicial, sinó que funciona com una metàfora central de tot el volum: el treball pacient d’unir eixos, cosir silencis, bastir identitats i refer la vida a través de les mans i la memòria que observava i sabia escoltar.
S’ofereix un retrat d’oficis i tasques tradicionalment assignats o exercits per dones (modistes, mestres de casa, cuidadors) reivindicant-ne la importància social i afectiva. Mitjançant detalls domèstics, Carme Via Sala aconsegueix capturar l’essència d’èpoques passades, els canvis a la societat catalana i les renuncies o petites victòries diàries. Les relacions intergeneracionals, la complicitat i la transmissió de sabers de mares a filles o entre veïnes ocupin un lloc cabdal.
L’autora utilitza un estil directe però cuidat, ric en lèxic tradicional i d’una gran sensibilitat descriptiva. Els personatges estan construïts amb un profund respecte i tendresa, sense caure al melodrama excessiu, sinó des d’una mirada realista i humana.
En conjunt, es tracta d’una obra que ret homenatge a tota una generació de dones sovint silenciades per la història oficial, convertint la quotidianitat en un espai de dignitat i memòria col·lectiva.
A continuació transcric, també, la sinopsi que hi ha a la contraportada del llibre perquè veieu que no us menteixo, coincidim en tot:
La Maria Rosa és la modista d’un poble petit, té molt bones mans per a cosir i, quan s’acosten les celebracions locals com la Festa Major, les dones l’omplen d’encàrrecs perquè volen lluir les millors gales.
Som als anys cinquanta. Com ens explica l’autora, a casa es tenia nevera de gel i a les merceries es plegaven punts de mitja; en aquest context i durant dècades, anar a ca la modista era habitual.
Aprofitant la relació que s’establia amb les clientes, ens endinsem en el món femení, quan les dones encara havien de viure lligades a la sort de l’home amb qui es casaven i competir en bellesa i ben vestir amb les altres dones, com la nouvinguda casada amb el batlle, la dona del farmacèutic, la de l’amo de la fàbrica, les noies casadores o l’amiga que pateix la violència masclista.
La modista és econòmicament independent, viu amb molta solitud i sense pensar en ella. “Feia el seu ofici amb una gran destresa, era tota la seva vida”. La modista seria una psicòloga actual a qui les dones expliquen les seves penes i alegries, “dones que acudien a ella, tant per la seva destresa en l’agulla, com per ser escoltades”.
És una obra molt ben escrita; l’autora ens acosta a personatges femenins que avui en dia són vigents: qui no coneix una dona que ha patit maltractament o que centra la seva vida en els altres renunciant a si mateixa, per esmentar un parell d’exemples?
La vessant purament professional de l’ofici de modista és deliciosa. Gaudim, doncs, d’aquesta novel·la escrita per la Carme Via Sala.
Tal com dic moltes vegades, llegiu-lo, perquè estic convençut que us agradarà. El que no sé és on el podríeu trobar. Segurament que en algunes llibreries hi deu ser. Però on segur que en deuen tenir és en algun d’aquests ajuntaments que col·laboren en l’edició d’aquests premis Delta, sobre literatura femenina:
Ajuntament de Begues, Ajuntament de Castelldefels, Ajuntament del Prat de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues, Ajuntament de Gavà, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, Ajuntament de Sant Joan Despí, Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts o Ajuntament de Viladecans.
Aleix Font, 15 de setembre de 2026.
